Resultats de la cerca

Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà

A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Abans d’arribar a la vila, un canal deriva l’aigua del riu per tal d’alimentar el salt de Xulella , de més de 160 m d’alçada, damunt el barranc de Taboira afluent, per l’esquerra, del Túria, destinat a la producció d’electricitat El 60% del terreny no és conreat, amb predomini del matollar sobre les pinedes L'àrea conreada, a l’E, ocupa 1 700 ha de secà i 80 ha de regadiu, a les proximitats del riu El conreu bàsic és la vinya, amb 1 100 ha, seguida de les oliveres i els garrofers, i petits sectors de cereals Les hortes es dediquen a blat de moro, patates, cebes i hortalisses La població…

Situat al límit amb Aragó, al S de la serra de Javalambre, és afectat per una sèrie de muntanyes que li donen un aspecte abrupte Les fonts són abundants La part no conreada és propietat del municipi i és poblada de boscs de pins i de brolla de romaní La terra conreada, molt repartida, és explotada directament pels seus propietaris, llevat d’un 2,5% que ho és per parcers Els principals conreus són els cereals blat i ordi, sobretot, amb la pràctica del guaret anual, i la vinya 1 100 ha El regadiu és poc extens La ramaderia es limita al bestiar oví La població, que havia augmentat…

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…

Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…

El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja, conegudes…

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom…