Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…
l’Alcalatén
Comarca del País Valencià.
Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques calcàries i margues…
mas d’Estellers
Antic mas que va donar origen al poble de Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat).
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
riu de Montlleó
Riu
Curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo).
Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada…
Torrocelles
Despoblat
Despoblat del municipi de Llucena (Alcalatén), al N del terme, al límit amb el d’Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), del qual resta la interessant església de Sant Miquel de Torrocelles, i una antiga fortificació.
regió de Castelló de la Plana
Regió del País Valencià que comprèn el sector septentrional del país: la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alcalatén, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports (5 012,18 km2; 402420 h [1981]).
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de Morella i de Vinaròs comprèn aquesta regió excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà, a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó Mosquerola,…
rambla de la Viuda
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Millars, format per la unió de la rambla Carbonera (que davalla d’Ares del Maestrat) i del riu de Montlleó (procedent de Puertomingalvo, a Aragó), al pla dels Ivarsos, on es troben els termes de les Useres (Alcalatén), Culla (Alt Maestrat) i la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal
serra de Montardí
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat (664 m), prolongació vers el S de la serra d’Espareguera, que limita per l’W la rambla Carbonera, dins el terme de Culla.