Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
serra Carbonera
Serra
Alineació muntanyosa (785 m alt.) situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.
serra de Capifonts
Serra
Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció SE-NW, entre les valls de Boixedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.
serra de la Capcida
Serra
Serra del massís de Cardó, al S de la creu de Santos, amb al qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida , que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys Baix Ebre
el Canís
El Canís
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antic terme i colònia tèxtil del municipi de Rosselló, al N del poble, a l’esquerra del canal de Pinyana.
Can Cerdà
Caseria
Caseria del municipi de Cerdanyola del Vallès, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l’antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, al segle XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura; en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola, dedicada a Santa Maria.
les Canaletes
La font de les Canaletes
© Fototeca.cat
Sector de la Rambla barcelonina, al capdamunt del passeig.
Fins el 1855 hi hagué les torres de les Canaletes , del s XIV, anomenades així per les canals d’aigua La font de les Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General Des dels anys vint és indret de reunió per a comentar els partits de futbol
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
pic Cambresdases
Cambres d’Ase (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (2 711 m alt.) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d’Eina, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d’Eina) i de la Tet (pla de la Perxa).
baronia de Calonge
Geografia històrica
Jurisdicció territorial concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles, baró de Llagostera i senyor de Calonge (des del 1463, tot i que no arribà mai a possessionar-la), conseller reial.
Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera