Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
ribera de Nargó
Sector de la vall del Segre on conflueixen les valls de Montanissell, de Sallent i de Perles.
Mollet
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Buixalleu, al N del poble, a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Macanes.
baronia de Molins de Rei
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial concedida, el 1430, a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.
Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo
serra de la Moixa
Serra
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció W-E, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’W, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya
riera de Mogent
Riera
Curs d’aigua del Sistema Mediterrani Català que s’uneix al Congost abans de Montmeló i forma el Besòs
.
Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És aprofitat per a petits…
pic del Mig
Cim
Un dels cims (3 345 m) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al NW, i el pic de Corones, al SE.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig
la Mercè
Església de la Mercè de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris.
La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del palau municipal…