Resultats de la cerca

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne

Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti 

Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant

Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un Campionat d’…

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver…

Pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren 1375 als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…

Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l’alt Llobregat, té una conca vessant de…