Resultats de la cerca

Situat al nucli urbà de Salardú, a 1270 m d’altitud, al peu de la carretera de la Bonaigua Fou inaugurat l’any 1968 i deu el nom a Juli Soler i Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, pioner de l’excursionisme i divulgador d’excursions pels Pirineus És propietat del CEC i té una capacitat per a 112 places És utilitzat com a base per a ascensions i travesses per la Valld’Aran, i a l’hivern és punt de trobada d’esquiadors

És separada de la Valld’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Valld’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall…

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Valld’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne

Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Valld’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme,…

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…