Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Velòdrom de Sants
Ciclisme
Velòdrom del barri de Sants de Barcelona.
Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi…
Gimnàs Municipal de la Foixarda
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fou inaugurat l’any 1978 com un annex de l’Estadi de la Foixarda Gestionat per la Federació Catalana de Gimnàstica FCG, el 1985 fou remodelat i rebé el grau de centre de tecnificació esportiva Fou un punt molt important per a la formació de gimnastes Hi passaren figures com Joana Juárez o Gervasi Deferr A les seves installacions, també s’hi organitzaren Campionats de Catalunya de totes les disciplines gimnàstiques, algun Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i, en alguna ocasió, torneigs internacionals com el Trofeu Internacional Vila de Gràcia També fou utilitzat per a…
Velòdrom de Tortosa

Competició al Velòdrom de Tortosa el 2012
Arxiu Gràfic Tortosasport SL
Ciclisme
Velòdrom de Tortosa.
Inaugurat el 2 de maig de 1943, fou seu del Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1943, 1945 i de ciclisme darrere moto comer-cial 1943, 1945, 1946, 1953 Inicialment gestionat pel Club Deportiu Tortosa, el 1960 passà a la Penya Baix Ebre Ja Arribarem El seu equip ciclista guanyà el Torneig Intervelòdroms en diverses ocasions També s’hi celebrà el Gran Premi Internacional de Tortosa puntuable per a la Copa del Món darrere moto 1965 i hi arribà alguna etapa de la Vuelta a Espanya i de la Volta a Catalunya A partir del 1974 s’hi entrenà la Unió Ciclista Tortosa Posteriorment…
Velòdrom de Lleida
Ciclisme
Velòdrom de Lleida.
Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava…
Velòdrom d’Horta

Aspecte exterior del velòdrom d'Horta
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions…
Aeròdrom de la Cerdanya

Aeròdrom de la Cerdanya
Josep Tomàs
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva situat entre Das i Fontanals de Cerdanya.
Conegut també com Aeròdrom d’Alp, fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 per l’Aeronàutic Club Cerdanya Quedà en desús després de la Guerra Civil Espanyola El 1971 l’empresa Aeronàutica del Segre inicià les obres de construcció del nou aeròdrom per a desenvolupar turísticament la vall i creà també l’Aeroclub de la Cerdanya Fou inaugurat amb una etapa de la Volta a Aèria a Catalunya 1973 S’hi practicà sobretot vol sense motor, activitat portada a terme pel Centre de Vol a Vela la Cerdanya També s’hi organitzà alguna etapa de la Volta Aèria a Espanya El 1982 Aeronàutica del Segre feu…
vescomtat de Cerdanya

Els vescomtes de Cerdanya
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya.
El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…
Estadi Municipal Joan Serrahima
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barcelona.
Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de SantPere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en…
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…