Resultats de la cerca

Fou traçat el 1994 per membres de la Penya Ciclista Colomina, però a partir del 2005 el Club Ciclista Tartareu se’n feu càrrec El seu recorregut, d’uns 2 km, ha estat seu de diverses edicions del Campionat de Catalunya, mànegues de la Copa Catalana, l’Obert d’Espanya i la Copa Maxxis de caràcter internacional

Fou construït amb caràcter temporal per albergar les proves de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Era situat en un solar prop del pavelló de la Vall d’Hebron D’altra banda, la part permanent del projecte i que seguí dempeus, inclogué dos camps de futbol, un camp de rugbi i una àrea de serveis annexa, installacions conegudes com a Ciutat Esportiva Vall d’Hebron la Teixonera

Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut

El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots Centre d’Estudis Superiors de…

Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…

Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…

Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…

És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls—…