Resultats de la cerca

Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu

Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…

Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del…

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…

Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès

És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant…