Resultats de la cerca

Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà

És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i conglomerats roigs i les…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’…

Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no…

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…

Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…

Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les Garrigues El riu ha obert entre les dues elevacions un espectacular congost Bé…

La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc…