Resultats de la cerca

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La…

El cabal és de 35 m 3 /s i rega 28 000 ha En fou iniciada la construcció el 1530, en temps de Carles V, però no fou acabat i inaugurat fins l’any 1784

Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones,…

Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors

Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica

Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX

Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja

Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos