Resultats de la cerca

Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i…

Propietat del Futbol Club Barcelona, és situat a pocs quilòmetres del Camp Nou Els terrenys foren adquirits l’any 1989, amb Josep Lluís Núñez a la presidència, i la inauguració oficial tingué lloc l’1 de juny de 2006 amb Joan Laporta de president La superfície total de la installació és de gairebé 14 ha i consta de cinc camps de gespa natural, quatre de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació S’organitza al voltant del camp central, on s’entrena el…

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà…

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…

Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…