Resultats de la cerca

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

Ideat per la Penya Rhin , entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin , tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel…

Impulsada pels empresaris Bur-gués, Pons i Solbes, prengué el nom de l’artista de circ anglès Thomas Price i fou coneguda amb el sobrenom de Coliseu de les Rondes o, simplement, com el Price Situada a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer de Casanova, fou projectada com una gran sala d’espectacles que també acollí partits de bàsquet, mítings, balls o, més endavant, recitals de poesia L’aforament per a vetllades pugilístiques, de gran èxit durant les primeres dècades del franquisme, ascendia als 4000 espectadors Hi triomfaren púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí, Pedro…

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà…

Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club…

És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del CAR de Sant…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…