Resultats de la cerca

Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan segle XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon

Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del s XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955

El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany

Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El 1900 s’…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió…

Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom…

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…