Resultats de la cerca

El salt, amb una potència installada de 37 800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh L’altra finalitat, de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges estiuencs dels canals d’Urgell, s’ha aconseguit des del 1959 amb el pantà que nega els congosts i arriba prop de Coll de Nargó, amb 101,1 hm 3 de capacitat Aquest cabal, insuficient per a abastir els requeriments de reg del canal d’Urgell, ha estat reforçat amb la construcció del pantà de Rialb 1992-99, situat en el tram immediatament inferior del Segre En el seu màxim nivell, les aigües d’aquest…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a…

Té una superfície de 2 900 ha L’interès d’aquest se centra en el pantà del Foix, al voltant del qual es conserven zones de vegetació de ribera freixes, àlbers i tamarius i canyissars, i una rica fauna associada, amb més de 150 espècies catalogades d’ocells, rèptils i amfibis El parc té també un interessant patrimoni historicocultural castells de Castellet i de Penyafort Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial

També conegut com a refugi Coma de Vaca, és situat al pla de les Eugues, a 1995 m d’altitud, a la confluència dels rius Freser i Coma de Vaca Fou creat el 1959 per a allotjar els treballadors encarregats de fer l’estudi de viabilitat de la construcció d’un pantà a la zona Posteriorment l’empresa hidroelèctrica en cedí l’ús a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi Fou reformat entre el 1998 i el 1999 i té una capacitat de quaranta-dues places El nom de Manelic prové del fet que Àngel Guimerà s’inspirà en aquests paratges…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…

Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…