Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
plana del Burgar
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Prelitoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre
pla d’Urgell
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental de la comarca…
pla de la Calma
© Fototeca.cat
Altiplà
Contrafort del massís del Montseny, continuació SW del Matagalls, al qual s’uneix pel coll Formic (1 145 m).
És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la…
pla d’Aiats
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
riu de Farfanya
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per la dreta, del Segre.
Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu
la Cerdanya
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…
refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
Pavelló dels Països Catalans
Esport general
Pavelló poliesportiu de Badalona.
Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica