Resultats de la cerca

Fins el 1855 hi hagué les torres de les Canaletes , del s XIV, anomenades així per les canals d’aigua La font de les Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General Des dels anys vint és indret de reunió per a comentar els partits de futbol

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un…

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…

La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat entre les classes…

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la…