Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…
riera de Caldes

L’antic pont medieval sobre la riera de Caldes, aprofitat en l’època moderna per al pas de la carretera de Sentmenat, Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua del Vallès, afluent del Besòs per la dreta.
És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa, que neixen prop de Sant Julià d’Úixols Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies hom n'anomena també el curs superior riera de les Elies Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu collector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km Vora Mollet del Vallès ha estat projectat…
baronia de Molins de Rei
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial concedida, el 1430, a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.
Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo
vescomtat de Girona

Vescomtes de Girona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Girona, documentada el 840 amb l’actuació del vescomte Guifré en un judici sobre Terradelles.
Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968 Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es perfila clarament…
Pavelló Olímpic de Reus
Esport general
Instal·lació poliesportiva de Reus.
S’inaugurà el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, dels quals fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins Amb capacitat per a 3700 espectadors, és el pavelló més gran de les comarques de Tarragona Ha acollit altres esdeveniments, com els Jocs Special Olympics 1996, el Campionat del Mon de patinatge 1997, el Campionat del Mon d’hoquei sobre patins 1999, la Copa del Rei d’hoquei sobre patins 2005, el Campionat d’Europa de grups xou de patinatge 2006, el Campionat del Món de clubs d’hoquei sobre patins 2008 i el Campionat…
Skating Club de Barcelona
Altres esports d’hivern
Pista de gel situada a l’Eixample de Barcelona.
S’inaugurà el 15 de desembre de 1974, i té una capacitat per a sis-cents patinadors S’hi practica el patinatge sobre gel, el cúrling i l’hoquei sobre gel infantil Té una escola de patinatge per a totes les edats Les installacions estan obertes tot l’any
Pista de Gel
Altres esports d’hivern
Pista de gel de Barcelona.
Inaugurada el 30 d’octubre de 1971, fou dissenyada pels arquitectes Francesc Caballé i Josep Soteras És propietat del Futbol Club Barcelona i utilitzada per les seccions d’hoquei sobre gel i patinatge artístic sobre gel, però és oberta al públic sempre que no hi hagi entrenaments o partits de les citades seccions Es troba annexa al Palau Blaugrana i té una capacitat de 1256 espectadors El 2012 era, juntament amb l’Skating Club, l’única pista de gel de Barcelona
Palau Blaugrana
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Propietat del Futbol Club Barcelona, és utilitzat per les seccions de basquetbol, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala Dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras, fou inaugurat el 23 d’octubre de 1971 Ha estat testimoni de la consecució de nombroses Lligues, Copes del Rei, Copes d’Europa i altres competicions internacionals de les seccions del club L’equip de basquetbol interrompé la seva presència entre els anys 1990 i 1992, període en què disputà els seus partits al Palau Sant Jordi Del sostre del Palau Blaugrana, en pengen com a homenatge les samarretes dels…
cingles de Bertí

Cingles de Bertí (Vallès)
© Fototeca.cat
Cinglera situada al N del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i el Figueró i Montmany, i, seguint la direcció S-N, a l’W del Congost, fins a Centelles, ja a la plana de Vic.
Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina