Resultats de la cerca

Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors

S’integra dins la zona esportiva de Can Rosés, juntament amb un camp de futbol, un pavelló cobert i dues piscines de 25 m Des de l’any 2000 té una pista homologada de material sintètic, amb vuit carrers, que substituí una pista de pols de totxo També disposa d’una zona annexa de llançaments i d’un circuit de cros d’un quilòmetre La Unió Atlètica Rubí n’és la principal usuària

La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme

És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el Besiberri Nord i la…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica Sabadell, la…

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material sintètic i es…

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del…

El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…