Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Wasatch
Serralada
Serralada del sector central de les muntanyes Rocalloses, EUA.
S'estén uns 450 km des del SE d’Idaho al N d’Utah Formada de gneis, esquists cristallins, roques calcàries grises i quars rogenc, mostra una acusada empremta glacial Per l’W s’aixeca com a gran muralla per damunt la depresió del Gran Llac Salat, mentre que a l’E davalla més suaument cap a la conca del Colorado Culmina al Mount Timpanogos 3 662 m, al S de Salt Lake City Activitat ramadera, recursos forestals i grans reserves d’energia hidroelèctrica Parcs nacionals
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord
Red River
Riu
Riu dels EUA, afluent, per la dreta, del Mississipí (1 638 km).
Neix al Llano Estacado, al N de Texas, amb el nom de Palo Duro Canyon Marca la frontera amb Oklahoma, entra en un racó SW d’Arkansas i travessa la Louisiana A l’època de les crescudes és navegable fins a Fulton Arkansas, 900 km aigües amunt La part superior de la seva conca és bastant àrida, mentre que la mitjana i la inferior són constituïdes per fèrtils terres rogenques que han donat nom al riu Escenari de diversos fets d’armes durant la guerra de Secessió, el seu nom ha estat popularitzat en cançons alguna d’elles traduïda al català
Castilló de Sos
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera; comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo.
El terme és accidentat al NE pel pic del Baciver 2725 m, al límit amb la vall de Castanesa, i pel pic de Gallinero 2728 m La zona forestal, en part comunal, és formada per fagedes, boixedes, avellanedes, pinedes, freixes i bedolls i arbres de ribera Hi ha extenses zones de prats naturals L’agricultura és escassa, situada al fons de la vall, mentre que la ramaderia és més destacada bestiar oví i boví Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig i el turisme El poble 476 h 1991 904 m alt és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera L’església parroquial…
la Vallhiverna
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, afluent per l’esquerra a la capçalera de l’Éssera.
Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m…
Sant Pau d’Ovarra
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra.
L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la…
Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la…
Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i…