Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
les Ares
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu, situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, al municipi d’Alt Àneu.
Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions
les Ares
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares situat a 1 775 m d’altitud al vessant nord-est del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs, dins el terme municipal de les Paüls (Ribagorça).
Damunt el santuari es troba el port de les Ares 1 896 m alt, per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena les Paüls amb la Baixa Ribagorça Vallabriga, les Viles de Turbó i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares , que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret
Gavàs
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs.
Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares la capçalera és anomenada riu de les Ares , drena la vall de la Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo La muntanyeta de Gavàs 2069 m alt separa les valls de la Múria i de Bardaixí La parròquia és dedicada a sant Jaume
port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia…
el Segre
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…