Resultats de la cerca

Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de…

La seva capçalera vall de Barbarissa és centrada per l’estany de Barbarissa El conjuntde la conca és anomenat vall de Saünc

És formada per un conjuntde plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra…

El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjuntde serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats…

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat …

L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les…

L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjuntde…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller…