Resultats de la cerca

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…

Situació i presentació És situat a l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell, en contacte amb l’Urgell, del que formà part fins el 1988 Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig S, Golmés SW, Vila-sana W, Ivars d’Urgell N i amb Bellpuig E, aquest darrer de l’Urgell El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres clot del Pequeny per això el sòl té poca…

Situació i presentació El terme municipal es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell, comarca a la qual pertangué fins a la creació de la del Pla d’Urgell l’any 1988, i les Garrigues Limita també amb els municipis urgellesos de Bellpuig a l’E i Belianes al SE, amb el garriguenc d’Arbeca al S, i amb els de Castellnou de Seana al N, i Golmés i Miralcamp a l’W, de la comarca del Pla d’Urgell El relleu és molt pla, la qual cosa afavoreix l’organització dels regadius segueix una suau inclinació vers ponent, que solament es palesa per la direcció habitual dels corrents d…

La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

Situació i presentació El terme municipal de Linyola, de 28,66 km 2 d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat pertanyent a aquest mateix municipi a l’W, tots de la seva mateixa comarca El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia Hi…

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…