Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
els Àngels
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari amb hostatgeria on és venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt (485 m), al terme municipal de Sant Martí Vell (Gironès), en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.
Depèn de la parròquia de Sant Martí Vell El santuari fou construït al començament del segle XV 1409-11, en substitució, probablement, d’una antiga ermita El 1710, durant la Guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval El santuari fou incendiat el 1809, durant la Guerra del Francès, i reconstruït poc temps després Una carretera l’uneix a Girona
Campdorà
Poble
Poble del municipi de Girona, situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter (a la part interior del meandre que forma entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis).
A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica s XII, depengué, fins al començament del s XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974
Palau-sacosta
© Fototeca.cat
Poble
Poble (palauencs; 140 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a l’esquerra de l’Onyar.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un…
Valljunquera
Municipi
Municipi del Matarranya, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.
El terme s’estén des de la serra de Lliri 689 m alt, al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya, per l’esquerra El territori és drenat, a més, per la vall Junquera, tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals L’agricultura és la principal activitat econòmica Al regadiu que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals i hortalisses, i al secà, 950 ha són dedicades als cereals blat, 60 als ametllers, 100 a la vinya i 1 200 a les oliveres Predominen les pinedes i la garriga La ramaderia és integrada per…
Daimús
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilella de Cinca (Baix Cinca), a la dreta del Cinca, aigua avall del poble; se’n conserva l’església de Sant Valeri, romànica, del començament del s XIII.
comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
Graus
© CIC-Moià
Municipi de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça que s’estén a la vall mitjana de l’Éssera i a la vall baixa de l’Isàvena.
La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb…
Calaceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…
vall de Benasc
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
Vilablareix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…