Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Purroi
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí.
L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla
Puiol
Caseria
Caseria del municipi de Monesma i Queixigar (Ribagorça), en procés de despoblament, al vessant sud del turó on s’alça el castell de Monesma.
Puimolar
Poble
Poble (6 h agl i 3 h diss [1981]; 973 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), a l’esquerra de la Valira de Cornudella, aigua amunt de Ribera de Vall.
Depenia del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
Puigverd
Antic poble
Antic poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), al sector nord-occidental del terme.
Al s XIX formava part del municipi d’Aler De la seva església parroquial Sant Donat depenia el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses
Herbera
Caseria
Caseria d’hàbitat dispers del municipi de Montanui (Ribagorça), dins l’antic terme de Benifonts, situat a 1 180 m d’altitud, a l’esquerra de la Valira de Castanesa.
el Guard
Riu
Afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta, format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri (Ribagorça).
Rep per l’esquerra el riu de Queixigar i desemboca al seu collector prop de Blancafort Noguera
la Guàrdia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia) de la parròquia de Rocafort de Llitera al municipi de Sant Esteve de Llitera.
Grist
Poble
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist.
Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW
Graus
Aspecte de la plaça Major de Graus
© CIC-Moià
Municipi de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça que s’estén a la vall mitjana de l’Éssera i a la vall baixa de l’Isàvena.
La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan…
Goient
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l’Éssera, al NE del poble.
Erigit al s XI, fou reformat al XVII Al s XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes