Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Montanui
Municipi
Municipi de la Ribagorça, que forma part de les valls de Barravés i Castanesa.
Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori,…
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar
Saünc
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la vall aragonesa de Gistau, a la vall de Benasc, aigua amunt de l’estret de Saünc.
S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos…
vall de Cregüenya
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones per les crestes d’Estatats, d’Aragüells amb el pic de Cregüenya , de 3000 m alt, el pic de Pedresalbes i el pic d’Aragüells i la cresta de Cregüenya entre el coll de Cregüenya o d’Aragüells, a 2910 m alt, i el coll Maleït, i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya , que alimenta l’ estany de Cregüenya 2657 m alt Entre l’estany i l’Éssera, els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya ,…
vall d’Estós
Vall de la Ribagorça, dins el terme de Benasc, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila.
La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la…
serra del Cis

Vista de la serra del Cis
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça (1.793 m al pic d’Amariedo).
És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal…
l’Alta Ribagorça Occidental
Subcomarca de la Ribagorça, centrada a Castilló de Sos.
S'articula en tres valls principals la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, íntegrament a la conca de l’Éssera
Gavàs

Vista del poble de Gavàs
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs.
Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares la capçalera és anomenada riu de les Ares , drena la vall de la Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo La muntanyeta de Gavàs 2069 m alt separa les valls de la Múria i de Bardaixí La parròquia és dedicada a sant Jaume
vall d’Anglos
Vall d’origen glacial situada al SE del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés, dins el municipi de Montanui (Ribagorça).
Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall l’inferior, que és el més gran, es troba a 2 222 m d’altitud A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos 2 815 m alt, es troben els estanyets de cap d’Anglos
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda