Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…
Natjà
Poble
Poble del municipi de Baells (Llitera), situat a 748 m alt, al vessant SW del Montferrús.
De la seva església parroquial Sant Nicolau depèn la de Saganta
Sorita de Llitera
Poble
Poble del municipi de Baells (Llitera), al nord del terme, al vessant de la serra de Sant Quiles.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere
Getsemaní
Granja pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, dins el terme municipal de Baells (Llitera), prop de Sorita de Llitera.
torrent d’Orriols
Riu
Riu de la Llitera, anomenat barranc de Segarra a la capçalera, que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles
.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la collegiata de Tamarit el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i les cases foren enderrocades, excepte l’església parroquial Sant Isidre
serra del Volterol
Serra
Massís muntanyós (855 m alt) que separa les valls del riu Pedrissa (Camporrells) i del Reguer (Baells, Castellonroi), a la Llitera, que forma part d’un dels darrers plecs dels Pirineus.
Montdevalls
Muntanya
Muntanya (862 m) del municipi de Baells (Llitera), al límit amb el de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Sant Quilis
Santuari
Santuari del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), a l’W del terme, al cim de la serra de Sant Quilis (1 082 m), termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
el Reguer
Riu
Afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Guiules i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi (Llitera) desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…