Resultats de la cerca

La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró…

Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…

El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…

La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per…