Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Càstor
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons, de magnitud 1,6, a una distància de 46 anys llum.
És del tipus espectral A0 És un estel doble que té un període de revolució de 346 anys
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades…
Alkaid
Astronomia
Estel de l’Ossa Major, de magnitud 1,9, a una distància de 160 anys de llum.
Pertany a la classe espectral B 3 Hom l’anomena, a vegades, Benetnasch
Deneb
Astronomia
Estel principal de la constel·lació del Cigne (magnitud visual aparent 1,25), a una distància de 1 630 anys llum.
És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2
nebulosa del Cranc
© Corel
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa, al NW de l’estel ζ del Taure i a 3 500 anys llum de la Terra.
La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar
Mira Ceti
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Balena (o Ceti) descobert per D.Fabricius l’any 1596 i situat a una distància de 820 anys llum.
És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies
Cabra
Astronomia
Estel de la constel·lació del Cotxer, el setè més brillant de la volta celeste (magnitud visual aparent 0,1), a una distància de 45 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral G 0
Antares
Astronomia
Estel de la constel·lació de l’Escorpí, el dissetè més brillant de la volta celeste (magnitud visual aparent 1) a una distància de 424 anys de llum.
És un estel supergegant vermell i pertany al tipus espectral M1
Aldebaran
Astronomia
Estel de la constel·lació del Taure, el catorzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,8), a una distància de 68 anys de llum.
És una gegant vermella i pertany a la classe espectral K 5
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina