Resultats de la cerca

L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no forma cua ni…

Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…

El cos progenitor dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle

Té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d’abril El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 Thatcher

És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon

Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle

El punt radiant és a la constellació del Bover , tot i que rep el nom de l’antic asterisme i constellació Quadrans Muralis , dibuixada per Joseph Lalande a finals del s XVIII El cos progenitor dels Quadràntids és probablement l'asteroide 2003 EH1 Aquests meteors provoquen, entre l’1 i el 5 de gener, una pluja d’estels molt activa

Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

Té 270 estels visibles a ull nu, dos d’ells de primera magnitud α- centauri sistema binari, acompanyat d’un tercer element, a 10 000 unitats astronòmiques d’ell, anomenat Pròxima del Centaure , el qual és l’estel més pròxim al Sol, a 4,26 anys llum i β El cos anomenat Omega Centauri és un cúmul d’estels més de 6 000 estels en un cercle de 20’ de diàmetre, el més pròxim al Sol 16 400 anys llum, que conté una important font de radioones NGC 5 128