Resultats de la cerca

Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques desenes de…

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…

Els seus estels més importants són Altair α, Alshain β i Tarazet γ

És anomenada també la Carena i antigament hom la considerava com una part de la constellació d’ Argo Conté 206 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha un de primera magnitud, tres de segona i tres de tercera L’astre principal, α Carinae, anomenat també Canop , és un estel supergegant de magnitud aparent -0,86, pertany al tipus espectral F0 i és situat a una distància de 365 anys llum

No té estels de primera ni de segona magnitud Els seus estels més importants són Sadalmelik α, Sadalsuud β i Sadachbia γ

És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia

És a la seqüència principal i pertany al tipus espectral A 5 Juntament amb Vega i Deneb determina el triangle d’estiu