Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pal·les
Astronomia
Asteroide número 2 del catàleg general.
Té un diàmetre de 520 km, la seva magnitud, quan és en oposició, és 8,4, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,77 UA asteroide
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km
Flora
Astronomia
Asteroide número 8 del catàleg.
Fou descobert per Hind des de Londres el 18 d’octubre de 1847 L’òrbita té una excentricitat de 0,157, i el semieix major val 2,201 UA El pla de l’òrbita és inclinat 4°61´ respecte al pla de l’eclíptica i el període de revolució és de 1 193 dies La seva magnitud mitjana és de 8,9 És el component principal d’una família d’asteroides que tenen les òrbites d’uns paràmetres molt semblants
Nèstor
Astronomia
Asteroide número 659 del catàleg.
És de magnitud 16,3 i pertany al grup dels troians
Barcelona
Astronomia
Asteroide número 945 del catàleg.
Fou descobert l’any 1921 per Josep Comas i Solà
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon
Ceres
Astronomia
Planeta nan, el més petit del sistema solar.
Té un diàmetre de 1003 km, el semieix major de la seva òrbita té 2,77 UA i el període de revolució és de 1680 dies Fou descobert per Piazzi el 1801, i aleshores se’l considerà el primer asteroide descobert des de la classificació del 2006 de la Unió Astronòmica Internacional és considerat un planeta nan
els Quadràntids
Astronomia
Eixam de meteors.
El punt radiant és a la constellació del Bover , tot i que rep el nom de l’antic asterisme i constellació Quadrans Muralis , dibuixada per Joseph Lalande a finals del s XVIII El cos progenitor dels Quadràntids és probablement l'asteroide 2003 EH1 Aquests meteors provoquen, entre l’1 i el 5 de gener, una pluja d’estels molt activa