Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules…
l’Escorpió
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.
Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via…
Mimes

Mimas fotografiat per la nau Cassini (agost del 2005)
© NASA
Astronomia
El més interior dels satèl·lits grans de Saturn.
Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
el Sac de Carbó
Astronomia
Nebulosa fosca situada a la regió SW de la constel·lació de la Creu del Sud.
És a una distància de 170 pc del Sol i té un diàmetre angular d’uns 4°
Betelgeuse
Astronomia
Estel de la constel·lació d’Orió, el tretzè més brillant de la volta celeste (bé que presenta una magnitud visual aparent que oscil·la, amb un període irregular de 2 070 dies, entre 0,4 i 1,3), situat a uns 650 anys llum.
És un supergegant vermell diàmetre 400 vegades més gran que el solar i pertany al tipus espectral M 2
Lisitea
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1938 per S.B. Nicholson
.
Té un diàmetre d’uns 30 km, un radi orbital d’11720000 km, i un període orbital de 259,2 dies
Leda
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1974 per Charles Kowal.
Té un diàmetre d’uns 20 km, un radi orbital d’11 094 km i un període orbital de 239 km
Himalia
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1904 per C. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 180 km, un radi orbital d’11 480 km, i un període orbital de 250,6 dies