Resultats de la cerca

Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum

L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no forma cua ni…

La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…

El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèllit més gran del sistema solar el radi orbital és de 1 070×10 3 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter és, doncs, un cas de rotació capturada , com el de la Lluna És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèllit és formada principalment per glaç, i que les zones més…

Conté molt pocs estels visibles a ull nu L’astre principal, α- Indi , té una magnitud visual de 3,21 i és situat a una distància de 102 anys llum

Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3300 anys llum de la Terra

Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle

És una constellació molt pobra d’estels només en conté 22 de visibles a ull nu, i el més brillant, α Reticuli , és de magnitud 3,36, pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 365 anys llum

L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic

El seu astre principal, α Canum venaticorum , anomenat també Cor Caroli , és un sistema binari situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen magnituds aparents 2,80 i 5,39, respectivament Conté un gran nombre de galàxies i, especialment, un cúmul de galàxies molt important