Resultats de la cerca

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…

L’àrea no conreada ocupa el 50% del terme pinedes i matoll L’agricultura de secà és predominant 1 330 ha el garrofer 700 ha és el conreu principal, seguit de la vinya 400 ha, en part dedicada al raïm de taula, l’olivera i l’ametller El regadiu 300 ha, que aprofita l’aigua del riu Magre i també del subsol, produeix taronges 100 ha, hortalisses i fruiters Hi és important la ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura La vila 2 578 h agl 2006, catadauins 94 m alt és a l’extrem NE del terme, pràcticament unida al nucli de Llombai i molt prop…

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària…

El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…

Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida El…

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau, el de l’Infern…

Situació i presentació Es troba al centre de la comarca del Lluçanès Limita al N i l’W amb el terme de Lluçà, a l’E amb Perafita, al S amb Olost i al SW amb Prats de Lluçanès Les terres del municipi de Sant Martí d’Albars són força accidentades, per sobre dels 600 m d’altitud, tot i que el sector més septentrional del municipi és a 700 m Geològicament es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Aquests materials paleògens poden formar plataformes tabulars que configuren relleus en  cuesta o altiplans Drenen el terme la riera de Lluçanès i la Riera Gavarresa, que en bona part del seu…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…