Resultats de la cerca

Adquirida per Miquel Falcó de Belaochaga el 1612 amb jurisdicció alfonsina, fou cedida el 1623 amb caràcter agnatici i de primogenitura, mitjançant la donació propter nuptias , a favor del seu fill Joan Baptista Falcó de Belaochaga pel seu casament amb Joanna Ferrer i del Milà

La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…

Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano

Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera El regadiu ocupa 1760 ha 73% de la superfície del terme la producció més destacada és la del taronger 1070 ha, que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums Altres conreus importants són els bresquillers 270 ha i les hortalisses 400 ha Cal destacar la…

L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W…

Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…