Resultats de la cerca

El territori és pla, alluvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars aquests havien estat molt importants Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita El poble 1 080 h agl 2006, senyeruts 40 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís Fou lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la…

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies…

El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o  vorassuarencs 24 m alt és a la…

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés © Vicenç Salvador…

El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…

El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón 518 m alt Drena també el territori la rambla d’Algodar Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes Predominen els conreus de secà unes 2 000 ha vinya 450 ha, en part de raïm moscatell mistela i consum en fresc i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers 500 ha, oliveres i ametllers El regadiu unes 200 ha aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers Les activitats…

És accidentat a l’W pels contraforts orientals 653 m alt de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes 1 500 ha i per matollar 2 000 ha, que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers El regadiu 250 ha, que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb…

Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…

És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…