Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
la Senyoria del Comte
Enclavament
Enclavament (2,5 ha) del municipi de Xàtiva (Costera), entre Llocnou d’en Fenollet i el Genovés.
ducat de Gandia
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill…
baronia d’Albalat i Segart
Història
Feu que comprenia els actuals termes municipals d’Albalat dels Tarongers i de Segart.
Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
comtat d’Albatera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albatera.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull L’any 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Campanar
Barri
Barri de València, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d' Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d' Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…
baronia de Palafolls
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).
Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que…