Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cartoixa de Montalegre
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099726.jpg)
La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa ( Santa Maria de Montalegre
), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria
.
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
cartoixa de Valldecrist
Monestir
Important monestir cartoixà, situat al municipi d’Altura (Alt Palància), prop de la vila.
Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de…
la Conreria
la Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del s XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al s XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i…
Sant Pol del Maresme
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC236636_FOTOTECA49016.jpg)
Vista general de l'ermita de Sant Pau (o monestir de Sant Pol del Maresme), a Sant Pol de Mar (Maresme)
© Fototeca.cat
Cartoixa
Monestir benedictí i més tard cartoixa, situat a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme), en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.
El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de Sant Pau L’actual…
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Tiana
Tiana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme que s’estén als vessants marítims de la Serralada Litoral, a l’extrem meridional de la comarca, en contacte amb els municipis de Badalona (Barcelonès) i Sant Fost de Campsentelles i Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental).
Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…
la Cova Santa
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa, al municipi d’Altura (Alt Palància), a 831 m alt., al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Pol de Mar
Vista parcial de Sant Pol de Mar amb el monestir de Sant Pol del Maresme, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la costa, entre Canet de Mar (SW) i Calella (NE); cap a l’interior limita amb Sant Cebrià de Vallalta.
Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…
Altura
![](/sites/default/files/media/GRAFIC/14800.jpg)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la dreta del Palància, ocupa, de NW a SW, des de la plana alluvial, pròxima al riu, fins a les muntanyes que formen la divisòria entre les conques del Palància i del Túria des del Montmajor i el cabeç Agut al coll de l’Àguila Al sud d’aquesta serra es troba encara un sector important del municipi, drenat per la rambla d’Escorihuela, al voltant del mas i antic llogaret de Cucaló La brolla, el matollar i el bosc de pins, ocupen la major part del municipi L’àrea regada és limitada a 240 ha, a la zona plana del terme l’horta, unida a la de Sogorb, és regada per l’aigua del riu i, també,…