Resultats de la cerca

Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…

Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…

Situació i presentació El sector septentrional forma part del sector de la Serralada Litoral del massís de la serra del Corredor, que s’estén als peus del turó de Montalt 597 m, cim culminant del terme, al límit amb el de Sant Andreu de Llavaneres i el de Dosrius De les diverses rieres que davallen de la part muntanyosa, es destaquen la riera del Balís, límit amb Llavaneres, la riera de Sant Vicenç, que travessa el poble de Sant Vicenç de Montalt, la riera dels Gorgs i la de Caldes, límit de llevant i important fita divisòria històrica entre les diòcesis de Barcelona i de Girona i entre les…

Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig…

Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilassar de Dalt NE,Vilassar de Mar SE, Premià de Mar S, el Masnou SW, Taià W, tots del Maresme, i Vallromanes NW, del Vallès Oriental Comprèn el poble de Premià de Dalt, cap de municipi, els barris de Santa Anna i Tió, la Floresta i la Pixotella o el Remei, l’ermita de Sant Mateu i el santuari de la Cisa, algunes masies antigues i diverses urbanitzacions residencials Fins el 1836 el terme arribava a la mar i incloïa, en la característica situació del Maresme, el poble antic resguardat dels atacs marítims i el barri de mar, que en…

Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a …

Situació i presentació El terme limita amb els municipis vallesencs de la Roca del Vallès NW i Vallromanes W, i amb els de Cabrils NE, Òrrius N, Premià de Dalt SW i Vilassar de Mar SE, del Maresme El terme és situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Mateu, un sector de la Serralada Litoral que en aquest terme assoleix la màxima altitud al turó d’en Roure 448 m, cim que domina les planes de Can Boquet i que té els característics planells de la part alta d’aquest pilar tectònic que forma la serralada, de muntanyes granítiques i plans de sauló i argila Des d’aquest sector davalla…

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…