Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Babilònia
Babilònia cilindre-segell babilònic i la seva empremta (~1200 aC)
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia (actual Iraq), que donà nom a la porció sud del país Babilònia), de la qual fou la capital a partir del segle XVIIII aC.
Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts…
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa
del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns quilòmetres, al…
haur al-Habbaniya
Llac
Antic llac salat al muḥāfaẓa d’Al-Anbār (Iraq), utilitzat actualment com a reservori de les aigües d’inundació de l’Eufrates, riu amb el qual està connectat mitjançant canals.
bahr al-Milh
Llac
Llac salobre al muḥāfaẓa
de Karbalā’(Iraq), utilitzat actualment com a segon reservori d’aigua provinent de les inundacions de l’Eufrates a través d’un canal que té origen al llac Al-Habbaniya.
Shatt al-‘Arab
Riu
Riu format per la confluència, a Al-Qurna, del Tigris i l’Eufrates i que, en part, constitueix la frontera entre l’Iran, a l’E, i l’Iraq, a l’W (195 km).
Passa per Bàssora i desemboca en delta al golf Pèrsic
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
Marroc
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES074_N1.jpg)
Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions…
Nova Zelanda
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES083_N1.jpg)
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29