Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
illa Tortuga
![](/sites/default/files/media/FOTO3/illa_Tortuga_Mexic.jpg)
Illa Tortuga
Amante Darmanin (CC BY 2.0)
illa del Nord
La costa de l’Illa del Nord, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Illa
La menor de les dues grans illes de Nova Zelanda.
De costes molt retallades, el seu relleu és muntanyós i culmina al mont Ruapehu 2797 m És separada de l’ illa del Sud per l’estret de Cook Les ciutats més importants són Auckland , al N, i Wellington , la capital, al S
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
illa de l’Àngel de la Guarda
![](/sites/default/files/media/FOTO2/illa_de_la_Guarda.png)
illa de l’Àngel de la Guarda
Sailing Camelot
Illa
Illa de Mèxic, situada al golf de Califòrnia, a la costa oriental de l’estat de Baixa Califòrnia (635 km2).
És deshabitada Al nord de l’illa hi ha una base estacional de pesca balenera
Tonga
![](/sites/default/files/media/FOTO2/tonga.jpg)
Aspecte de la costa de l’illa de Tongatapu
© Tonga Accommodation
Estat
Arxipèlag
Estat insular del Pacífic sud-central format per un arxipèlag de 150 illes i illots; la capital és Nukuʿalofa.
La geografia L’arxipèlag, anomenat antigament illes dels Amics , és dividit en tres grups al N les illes Vavaʿu, al centre les Haʿapai i al S les Tongatapu i tres illes isolades Niuafoʿou, Ata i Niuatoputapu La majoria d’illes són corallines, però 15 de les més occidentals són volcàniques, amb vulcanisme actiu i freqüents erupcions, algunes de les quals submarines el 1946 una forta erupció a Niuafoʿou obligà a abandonar l’illa El clima és tropical, amb pluges de desembre a maig, sotmeses als alisis La vegetació és exuberant, amb caràcter de selva pluvial Quasi tota la terra és dels tongalesos…
llac Rotorua
![](/sites/default/files/media/FOTO/rotorua3.jpg)
Aigües sulfúriques que alimenten el llac Rotorua (Nova Zelanda)
© Eulàlia Rius
Llac
Llac de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Amb una superfície de gairebé 80 km 2 , és el segon llac més gran de l’illa La ciutat de Rotorua és a l’extrem sud, i la de Ngongotaha, a la riba est És format sobre el cràter del volcà Rotorua, a la zona volcànica de Taupo A prop, al voltant del volcà en actiu de Tarawera Mountain , hi ha altres petits llacs i piscines naturals d’origen volcànic Nombrosos rius i rierols alimenten el llac, d’un color groc verdós a causa de les seves aigües sulfuroses
Christchurch
![](/sites/default/files/media/FOTO/Christchurch.jpg)
Vista de la ciutat de Christchurch, Nova Zelanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’àrea estadística de Canterbury, a Nova Zelanda, o Illa del Sud.
Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’Antàrtida La…
Alps Neozelandesos
![](/sites/default/files/media/FOTO/alpsmeriodionals.jpg)
Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina