Resultats de la cerca

Nucli industrial indústria tèxtil, metallúrgica i port exportador Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat d’Otago, fundada el 1869

Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere

Situada a l’extrem sud de l’illa del Nord, a la badia de Port Nicholson, forma, juntament amb Petone, Lower Hutt i Upper Hutt, una conurbació Per la seva situació gaudeix d’un port natural excellent, abrigat de tots els vents, per on són exportats els productes agrícoles de la rica comarca Hi ha indústries tèxtils, alimentàries, elèctriques, electròniques, mecàniques, de l’automòbil, del cautxú i químiques Les seves activitats han donat lloc a un ràpid creixement de la ciutat, que ha hagut d’estendre la zona residencial i la industrial a la vall del Hutt Té aeroport internacional…

Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

La geografia física  Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud,…