Resultats de la cerca

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…

De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués…

Capital de la indústria de bijuteria d’Alemanya, fabrica maquinària fina de rellotgeria, d’òptica i electrònica Té també fàbriques de paper i de cervesa Antic establiment romà, fou del 1535 al 1565 capital del marcgraviat de Baden-Durlach

Situada a la riba dreta del Rin, prop de la desembocadura del Speyer Nucli industrial drassanes, indústria tèxtil, de maquinària i alimentària Muralla medieval i catedral romànica, dels s XI i XII Antic nucli celta, fou campament romà, arrasat pels huns el 450 Refeta al s VII, el 1111 fou feta ciutat lliure imperial Hi foren celebrades diverses dietes dieta d’Espira, i fou seu de la cambra imperial de justícia 1527-1689 Fou capital del land fins el 1945 Des del s VII és seu episcopal

Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants

Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del s X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou incorporada a Baviera, i…

Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris…

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…