Resultats de la cerca

És una antiga ciutat hanseàtica, avui fronterera amb Polònia, a la qual fou cedida el 1945 una anterior àrea suburbana Dammvorstad, actualment Slubice de la vora dreta del riu Nucli industrial, amb port interior al canal Oder-Spree, 10 km al sud de la ciutat indústria química, fàbriques de maquinària, de mobles, de sabates, indústries tèxtils i de conserves alimentàries

És situada a banda i banda del Main, a 35 km de l’aiguabarreig amb el Rin, al límit septentrional de l’alta plana renana, prop de la desembocadura al Main dels rius Werra i Kinzig Es desenvolupà ja a l’edat mitjana per la seva favorable posició a la confluència de les vies de comunicació de Hessen amb Francònia i el NW d’Alemanya Les canalitzacions del Rin i del Main han contribuït també al seu desenvolupament modern El nucli antic s’estenia a la dreta del riu, entre la Hirschgraben a l’oest i la Wollgraben a l’est A l’esquerra del riu es formà el…

S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa Nuremberg és un nus…

Els últims anys ha experimentat un gran creixement demogràfic degut a una forta immigració japonesa És el centre d’una fèrtil regió agrícola abacà, arròs, copra, cacau, cafè, plantacions de cautxú i cocoters És un port molt actiu que exporta abacà i copra

El 1939 tenia 115 196 h, però amb la guerra disminuí un 33% Nucli industrial, on el 75% de la població activa es dedica a la indústria química i metallúrgica Fou fundada cap al s XI, però no assolí una certa importància fins el 1330, que rebé el títol i els privilegis de ciutat Els landgravis de Hessen, senyors de la ciutat des del 1479, l’engrandiren i, el 1567, en feren llur capital fou un gran centre cultural als s XVIII i XIX

La població s’agrupà al voltant del castell, propietat dels senyors de Scheyern, vers el s XI L’any 1391 obtingué el dret de mercat Fou un petit centre comercial fins al s XX rebé l’estatut de ciutat l’any 1934 El règim hitlerià hi establí un camp de concentració, on, del 1933 al 1945, moriren més de 70000 persones

Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…

Situada a la plana de Lusàcia, a la vora esquerra del riu Spree i al sud-est del pantà de Spree Wald, vora la frontera amb Polònia És un nucli industrial metallúrgia, cristalleria, indústria tèxtil, de la fusta, de tapissos i alimentària i nus de comunicacions ferrocarril i aeroport Centre d’investigació espacial Hi destaquen dues esglésies gòtiques i un castell barroc que acull un museu regional