Resultats de la cerca

Fa de divisòria d’aigües entre l’Amazones i el Paraguai Vegetació molt espessa

Davalla de la Serra da Canastra i en el curs mitjà i inferior marca els confins entre els estats de Minas Gerais i de Goiás

La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…

Neix a l’estat de Sao Paulo, penetra al de Minas Gerais i desemboca a l’Atlàntic per l’estat de Rio de Janeiro Es forma de diversos corrents, els més importants dels quals són els rius Paratinga i Paraibuna Riu de règim pluvial i de cabal constant, forma una vall molt desenvolupada agrícolament i industrialment

La capital és Joao Pessoa Limitat al N amb Rio Grande do Norte, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb Pernambuco i a l’W amb Ceará Té terrenys molt trencats i muntanyosos a la zona oest forma part de l’escut brasiler i a la part est forma una plana fins a la mar Regió molt àrida a la part interior 279 mm de pluja anuals contra els 1 500 mm a la costa Les temperatures són càlides La vegetació és de bosc, de sabana o d’espinar, segons el clima Agricultura intensiva cotó, canya de sucre, cereals, cafè, coco i tabac Petita indústria relacionada amb l’agricultura sucre, teixits

La capital és Belém És el segon en extensió i un dels menys poblats 4,3 h/km 2 est 1995 Limita al N amb la Guaiana, a l’E amb l’oceà Atlàntic, l’estat de Maranhão i el de Goiás, al S amb els de Tocantins i de Mato Grosso, i a l’W amb el d’Amazones Ocupa part dels escuts paleozoics de la Guaiana i del Brasil i, al centre de l’estat, la gran conca sedimentària amazònica, amb el gran riu i nombrosos afluents i canals a dreta i esquerra, illes fluvials nombroses, sobretot a l’estuari Clima temperat a les terres altes i humit i calent a les terres baixes La temperatura oscilla entre…

Té uns 360 km de longitud i uns 60 kms d’amplada A la riba meridional del desguàs, hi ha el port de Belém

Té zones residencials i industrials Poc danyat durant la Segona Guerra Mundial, conserva interessants edifics medievals Antic poble eslau i germànic al s XIII, es convertí a mitjan s XIX en suburbi residencial de Berlín Inclòs dins el Berlín Oriental, esdevingué seu del govern de la RDA, a la qual, per aquest motiu, de vegades hom es referia amb l’expressió ‘règim de Pankow’

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del pas de la…

País suaument ondulat, poc arbrat i amb petits llogarets dedicats als conreus, té com a centres de mercat Perleberg, Kyritz i Wittenberge