Resultats de la cerca

El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sotsvegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sotsvegueria de Berguedà o de Berga i Berguedà

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

La capital és Potsdam Correspon aproximadament, a la regió històrica de Brandenburg, si bé l’actual land no incorpora Berlín, que constitueix un land independent El clima és continental moderat, amb 9,6°C de temperatura mitjana anual i una pluviositat de 667 mm l’any La vegetació natural és formada per landes i boscs de pins, però ha estat en bona part substituïda pels conreus És essencialment una regió agrícola patates, sègol, bleda-rave i blat Antigament la producció es basava en les grans propietats dels Junkern , però actualment la reforma agrària les ha substituïdes per…

Centre turístic i nucli industrial motors, indústria electrònica, química, de teixits i de pells Anomenada antigament Buchhorn , rebé el nom actual el 1811, del rei Frederic I de Württemberg

Fabricació d’aparells electrònics, metàllics i de fusta Hi és notable la Johanniskirche, en gòtic tardà La ciutat actual és producte de la fusió, el 1932, de les poblacions de Frohse i Bad Sazelmen

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al s XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al s IX

Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental

Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli

Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al s XIII, època que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat

L’església parroquial Sant Miquel, de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1187 l’antic edifici, però, fou enderrocat al s XVII per tal d’alçar l’actual El castell de Viver , esmentat ja al s XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver