Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Miquel de Vinebre
Jaciment arqueològic
Assentament d’època romanorepublicana al terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre).
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC
el Castellet de Banyoles
Antic llogaret
Important poblat ibèric a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són citats, a…
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…
Skikda
Ciutat
Capital de la wilāya de Skikda, Algèria.
Situada a la costa del golf homònim, a l’W del cap Fer, el seu port és terminal d’un oleoducte provinent de Mesdar i d’un gasoducte provinent de Hassi R'Mel, i posseeix plantes de refinació de petroli natural i de liqüefacció de gas natural Indústries químiques etilè i amoni i tèxtils Fundada pels romans amb el nom de Rusicade 45 aC, fou antic bisbat catòlic i temporalment donatista Colònia francesa 1838, fou coneguda primer com a Port-de-France i fins el 1962 amb el nom de Philippeville
Biskra
Ciutat
Capital del wilāya homònim, Algèria, situada als contraforts de l’Atles saharià, vora l’uadi Biskra.
Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera, fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la…
Tbessa
Ciutat
Capital de la wilāya de Tbessa, Algèria.
Situada al peu dels monts de Tbessa , a 850 m d’altitud, és un mercat agrícola important, i és envoltada de jaciments de fosfats Ciutat important ja al s III aC Theveste , esdevingué seu de la tercera legió i colònia romana s I dC i seu episcopal vers el 256 Devastada pels vàndals, tingué una reflorida temporal en el període bizantí, i potser fins al s IX Conserva un arc triomfal romà, erigit al s III en honor de Caracalla i convertit al s VI, amb la construcció de la muralla bizantina, encara existent, en la porta nord de la ciutat D’època romana hi ha també el temple de…
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
Constantina
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
Augsburg
Ciutat
Ciutat de Suàbia, a Baviera, Alemanya, situada entre les valls del Lech i del Wertach.
Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el…