Resultats de la cerca

Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos…

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions

Té l’origen en la parcellació de les possessions de son Rullo i de Bunyolí El nucli primitiu, Establiments Vells , depengué eclesiàsticament de Bunyolí fins el 1913, que esdevingué parròquia l’edifici fou consagrat el 1768 i fou vicaria in capite des del 1772 el nucli d' Establiments Nous és situat al nord del primer Els conreus tradicionals són l’olivera, els cereals, els garrofers i l’ametller Actualment, i gràcies a la proximitat de Palma, hi han proliferat les residències secundàries Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins, de la família Quint-…

La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les regions més…

La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…

La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…

Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació

Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el…

Els bisbes d’Augsburg, que residien des del 1258 a Dillingen, perderen la jurisdicció sobre la ciutat el 1316 El principat fou secularitzat pel Reichsdeputationshauptschluss 1803 i incorporat a Baviera