Resultats de la cerca
Es mostren 9615 resultats
Stralsund
Ciutat
Ciutat del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya, a la mar Bàltica i davant l’illa de Rügen.
Centre comercial port i nus de comunicacions per terra i cultural facultats de medicina i econòmiques, amb drassanes i indústries alimentàries, conserveres i mecàniques Des del s XIV formà part de la Lliga Hanseàtica fou cedida a Suècia el 1648 i s’integrà a Prússia el 1815 Conserva notables edificis barrocs
Spree
Riu
Riu d’Alemanya (403 km).
Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables
Spessart
Regió
Regió d’Alemanya que comprèn la part de Baviera i de Hessen que s’estén entre el Main (a l’est, sud i oest) i el Kinzig (al nord).
Montuosa i boscosa, té una zona de 900 km 2 que ha estat declarada parc natural, i es converteix com més va més en zona de vacances dels grans centres de població de les conques del Rin i del Main
Spandau
Divisió administrativa
Districte urbà de Berlín, Alemanya, a l’oest de la ciutat i a la desembocadura del Spree en el Havel.
Fou fortalesa fins el 1903, i des del 1920 forma part del Gran Berlín Avui és el districte industrial més important de la ciutat indústries Siemens des del 1899 A la seva presó foren reclosos els condemnats al procés de Nuremberg
Solingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, vora el Wupper.
Famosa per la fabricació d’eines de tall navalles, d’articles de ferro i d’acer i d’objectes metàllics Produeix també aparells electrònics, paper i objectes de plàstic Té escoles tècniques de metallisteria i metallúrgia
Slesvig-Holstein
Divisió administrativa
Land del N d’Alemanya.
La capital és Kiel Comprèn el sector meridional de la península de Jutlàndia, des de la frontera amb Dinamarca al curs baix de l’Elba, entre les costes de la mar Bàltica i la mar del Nord, i també les illes de Sylt, Föhr i Amrum, etc Presenta el paisatge de la gran plana del nord d’Europa, on les morenes terminals han format aturonaments que han afavorit la formació de nombrosos llacs i estanys Les costes són baixes, amb abundància de fiords al sector bàltic i amb cordons de dunes i illes al sector de la mar del Nord La població, majoritàriament protestant 20%, assoleix els 171,3 h/km 2 est…
Slesvig
Regió
Regió del N d’Alemanya, al sector meridional de la península de Jutlàndia, separada del Holstein, al S, pel riu Eider.
Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…
Slesvig
Ciutat
Ciutat del land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada al NW de Kiel, és un port pesquer molt destacat a les vores de la mar Bàltica, al fons del fiord de Schlei Entre els seus monuments destaca la catedral, Sankt Peter segles XII-XIII
Sigmaringen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, a Suàbia, Alemanya, prop del Danubi i al N del llac de Constança.
Petites indústries mecàniques Possessió dels comtes de Hohenzollern el 1534 comtat de Hohenzollern-Sigmaringen Conserva, com a edificis notables, el castell s XI-XIX, que en 1944-45 fou seu del règim de Vichy i l’església parroquial s XVIII
línia Sigfrid
Instal·lació militar
Conjunt de fortificacions anomenades també Westwall (‘Mur de l’Oest’) que defensaven la frontera d’Alemanya amb França).
Des de Suïssa a Luxemburg, fou construïda per ordre de Hitler i per l’organització Todt primavera del 1936 — maig del 1938 Era formada per blocaus emparats per camps de mines i barreres antitancs i en total assolia uns 630 km de longitud El VII exèrcit nord-americà la prengué al començament de maig del 1945